LA SIDA
QUÈ ÉS?
La Sida (síndrome d’immunodeficiència
adquirida)és el resultat a llarg termini de la infecció per l’anomenat virus de
la immunodeficiència humana (VIH). Aquest virus ataca preferentment el sistema immunitari
o de defenses de l’organisme, que deteriora i el fa més vulnerable a patir
infeccions o tumors. Es pot diferenciar entre la sida i la sida pediàtrica.
CAUSES I VIES DE TRANSMISSIÓ
L’agent causant de la sida pediàtrica
és un retrovirus humà de la família dels lentivirus, el VIH-1. La principal
forma de transmissió del VIH en la infància és la vertical, de mare a fill
durant l’embaràs, el part o la lactància. Tots els nounats fills de mares
seropositives o malaltes de sida presenten anticossos antiVIH de tipus lgG, que
reben de la mare a través de la placenta, per la qual cosa detectar-ne la
presència en els primers mesos de vida no és sinònim d’infecció. Almenys tres
de cada quatre nadons de mares seropositives no estan realment infectats per
VIH i perden els anticossos antiVIH de procedència materna entre els primers
quinze o divuit mesos de vida.
Encara que només entre un 25% i
un 35% d’infants nascuts de mares amb sida presenten infecció per VIH, aquesta
via de transmissió és responsable del 90% de tots els casos de sida infantil.
Perquè es produeixi la transmissió,
cal una quantitat suficient de virus, que només es troba a la sang, el semen i
les secrecions vaginals de les persones infectades i, en menys concentració, a la llet materna. La infecció
només es produeix si el virus penetra a l’organisme i entra en contacte amb la
sang o les mucoses(pell que recobreix l’interior de la boca, la vagina, el
penis i el recte) de la persona.
Tant les persones portadores,
encara que no tinguin símptomes ni signes de la malaltia, com les malalts de
sida, poden transmetre la infecció a les altres persones si no adopten les
mesures de prevenció adequades.
PERÍODE D’INCUBACIÓ
Quan fa entre una i sis setmanes
que el virus ha entrat a l’organisme, aquest comença a desenvolupar anticossos.
Una persona infectada pot trigar molt anys a presentar-ne símptomes. En aquesta
fase, es diu que l’individu és seropositiu i portador.
Durant aquest temps, el VIH no
està inactiu, sinó que es continua multiplicant de manera activa a l’interior
de les cèl·lules i n’infecta d’altres. A poc a poc les defenses de l’organisme
es van debilitant.
SIMPTOMATOLOGIA
Es presenta en diferents fases:
L’anomenada fase d’infecció aguda: es caracteritza per
presentar una sèrie de símptomes pseudogripals com la febre, cefalea, nàusees,
diarrees i sensació de malestar. Aquests símptomes desapareixen al cap d’una o
dues setmanes. Durant aquesta fase, el VIH es multiplica a gran velocitat i
experimenta diverses mutacions genètiques. És una fase molt contagiosa.
2na fase, fase asimptomàtica: pot durar deu anys o més. En alguns
casos es poden detectar símptomes menors com febre, suors nocturnes, una pèrdua
del 10% o més de pes, sensació de cansament i diarrees persistents.
Fase simptomàtica, amb les
manifestacions greus que caracteritzen la malaltia: pèrduda de força muscular,
paràlisi, disminució visual, diarrees, grans pèrdues de pes, pèrdua de la gana
, cansament i debilitat, complicacions neurològiques i digestives, aparició de
lesions violàcies a la pell i una elevada incidència de tumors cancerosos.
PREVENCIÓ
Prevenció per via
sexual:
-
Retardant
l'inici de les relacions sexuals
-
Abstinència
sexual-
-
Tenint
relacions sexuals solament amb una persona (exclusivitat sexual)
-
-Evitant el
contacte de fluids corporals infectants (líquid preeyaculatori, semen i fluids
vaginals).
-
-Practicar el
sexe segur, o sigui sense penetració i solament a través de carícies, petons,
abraçades, masturbació i ejaculació en pell sana.
-
-Practicar el
sexe protegit, usant el condó masculí o femení de forma correcta per evitar el
contacte directe amb els fluids corporals infectants.
Prevenció per via sanguínia
-En les
transfusions solament usar sang segura, lliure del VIH i que hagi estat analitzada
prèviament.
-Rebre o donar sol
òrgans (ronyó, còrnia, cor, medul·la òssia, fetge etc.) que hagin estat
prèviament analitzats i que es trobin lliures del VIH.
-Utilitzar sempre
xeringues i agulles d'un sol ús esterilitzats i no compartir-les per cap motiu.
-Si es realitza
tatuatges i perforacions asseguri's que sigui en llocs autoritzats i que el material
utilitzat sigui d'un sol ús o estèril.
Prevenció per via perinatal:
-Les dones
infectades pel Virus de la Immunodeficiència Humana han de prendre consciència
del risc per a elles, per al bebè i que a través de l'embaràs poden infectar a
l'ésser en gestació a través de la placenta, part i llet materna.
-Tota dona
embarassada que es considera sana, ha de realitzar-se la prova del VIH baix
consentiment informat, i en cas de ser positiva pugui rebre el tractament
adequat.
-L'embaràs no és
una malaltia, però exigeix vigilància mèdica per evitar complicacions.
-Una dona
embarassada té 30% més de probabilitat de contagiar al seu fill, quan no es
pren en compte el seu estat de VIH positiu.
Si pren medicament
i segueix adequadament el tractament, aquest risc es redueix en un 98%.
TRACTAMENT
Hi ha diferents medicaments antiretrovirals
que actuen en diferents fases del cicle de replicació viral.
Actualment es considera que el
tractament més efectiu és la combinació de tres medicaments. Aquestes combinacions
poden tenir greus efectes secundaris, encara que quan s’usen amb precaució
poden arribar a reduir els nivells del virus a la sang fins unes xifres pràcticament
indetectables.
FONT: PALOMAR, NUS P, MUÑOZ &ARTEAGA (2008),
Autonomia personal i salut infantil. Barcelona: Altamar.
