LA SIDA

QUÈ ÉS?

La Sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida)és el resultat a llarg termini de la infecció per l’anomenat virus de la immunodeficiència humana (VIH). Aquest virus ataca preferentment el sistema immunitari o de defenses de l’organisme, que deteriora i el fa més vulnerable a patir infeccions o tumors. Es pot diferenciar entre la sida i la sida pediàtrica.

CAUSES I VIES DE TRANSMISSIÓ

L’agent causant de la sida pediàtrica és un retrovirus humà de la família dels lentivirus, el VIH-1. La principal forma de transmissió del VIH en la infància és la vertical, de mare a fill durant l’embaràs, el part o la lactància. Tots els nounats fills de mares seropositives o malaltes de sida presenten anticossos antiVIH de tipus lgG, que reben de la mare a través de la placenta, per la qual cosa detectar-ne la presència en els primers mesos de vida no és sinònim d’infecció. Almenys tres de cada quatre nadons de mares seropositives no estan realment infectats per VIH i perden els anticossos antiVIH de procedència materna entre els primers quinze o divuit mesos de vida.

Encara que només entre un 25% i un 35% d’infants nascuts de mares amb sida presenten infecció per VIH, aquesta via de transmissió és responsable del 90% de tots els casos de sida infantil.

Perquè es produeixi la transmissió, cal una quantitat suficient de virus, que només es troba a la sang, el semen i les secrecions vaginals de les persones infectades i, en  menys concentració, a la llet materna. La infecció només es produeix si el virus penetra a l’organisme i entra en contacte amb la sang o les mucoses(pell que recobreix l’interior de la boca, la vagina, el penis i el recte) de la persona.

Tant les persones portadores, encara que no tinguin símptomes ni signes de la malaltia, com les malalts de sida, poden transmetre la infecció a les altres persones si no adopten les mesures de prevenció adequades.

PERÍODE D’INCUBACIÓ

Quan fa entre una i sis setmanes que el virus ha entrat a l’organisme, aquest comença a desenvolupar anticossos. Una persona infectada pot trigar molt anys a presentar-ne símptomes. En aquesta fase, es diu que l’individu és seropositiu i portador.

Durant aquest temps, el VIH no està inactiu, sinó que es continua multiplicant de manera activa a l’interior de les cèl·lules i n’infecta d’altres. A poc a poc les defenses de l’organisme es van debilitant.

SIMPTOMATOLOGIA

Es presenta en diferents fases:

L’anomenada fase d’infecció aguda: es caracteritza per presentar una sèrie de símptomes pseudogripals com la febre, cefalea, nàusees, diarrees i sensació de malestar. Aquests símptomes desapareixen al cap d’una o dues setmanes. Durant aquesta fase, el VIH es multiplica a gran velocitat i experimenta diverses mutacions genètiques. És una fase molt contagiosa.

2na fase, fase asimptomàtica: pot durar deu anys o més. En alguns casos es poden detectar símptomes menors com febre, suors nocturnes, una pèrdua del 10% o més de pes, sensació de cansament i diarrees persistents.

Fase simptomàtica, amb les manifestacions greus que caracteritzen la malaltia: pèrduda de força muscular, paràlisi, disminució visual, diarrees, grans pèrdues de pes, pèrdua de la gana , cansament i debilitat, complicacions neurològiques i digestives, aparició de lesions violàcies a la pell i una elevada incidència de tumors cancerosos.

PREVENCIÓ

Prevenció per via sexual:

-       Retardant l'inici de les relacions sexuals

-       Abstinència sexual-

-       Tenint relacions sexuals solament amb una persona (exclusivitat sexual)

-       -Evitant el contacte de fluids corporals infectants (líquid preeyaculatori, semen i fluids vaginals).

-       -Practicar el sexe segur, o sigui sense penetració i solament a través de carícies, petons, abraçades, masturbació i ejaculació en pell sana.

-       -Practicar el sexe protegit, usant el condó masculí o femení de forma correcta per evitar el contacte directe amb els fluids corporals infectants.

Prevenció per via sanguínia  

-En les transfusions solament usar sang segura, lliure del VIH i que hagi estat analitzada prèviament.
-Rebre o donar sol òrgans (ronyó, còrnia, cor, medul·la òssia, fetge etc.) que hagin estat prèviament analitzats i que es trobin lliures del VIH.
-Utilitzar sempre xeringues i agulles d'un sol ús esterilitzats i no compartir-les per cap motiu.
-Si es realitza tatuatges i perforacions asseguri's que sigui en llocs autoritzats i que el material utilitzat sigui d'un sol ús o estèril.

Prevenció per via perinatal:


-Les dones infectades pel Virus de la Immunodeficiència Humana han de prendre consciència del risc per a elles, per al bebè i que a través de l'embaràs poden infectar a l'ésser en gestació a través de la placenta, part i llet materna.
-Tota dona embarassada que es considera sana, ha de realitzar-se la prova del VIH baix consentiment informat, i en cas de ser positiva pugui rebre el tractament adequat.
-L'embaràs no és una malaltia, però exigeix vigilància mèdica per evitar complicacions.
-Una dona embarassada té 30% més de probabilitat de contagiar al seu fill, quan no es pren en compte el seu estat de VIH positiu.

Si pren medicament i segueix adequadament el tractament, aquest risc es redueix en un 98%.

TRACTAMENT

Hi ha diferents medicaments antiretrovirals que actuen en diferents fases del cicle de replicació viral.

Actualment es considera que el tractament més efectiu és la combinació de tres medicaments. Aquestes combinacions poden tenir greus efectes secundaris, encara que quan s’usen amb precaució poden arribar a reduir els nivells del virus a la sang fins unes xifres pràcticament indetectables.

FONT:  PALOMAR,  NUS P, MUÑOZ &ARTEAGA (2008), Autonomia personal i salut infantil. Barcelona: Altamar.

Webgrafia: http://es.globedia.com/como-prevenir-el-sida- (18/05/2012)