LEGIONEL·LOSI

QUÈ ÉS?

És un tipus de pneumònia atípica,

Aquesta malaltia va ser descrita per primera vegada el 1976 en una convenció de la legió nord-americana.

Les persones més vulnerables a patir aquesta malaltia són: les persones immunodeprimides, les persones de més de 50 anys, els infants, els fumadors i els malalts crònics.

CAUSES I VIES DE TRANSMISSIÓ

Està produïda per un bacil anomenat Legionella pneumophilia, que creix en tota mena de llocs relacionats amb l’aigua, des d’ambients naturals fins a torres de refrigeració o aires condicionats, on proliferen i formen colònies en biofilms. Es transmet inhalant aerosols, per exemple, en una dutxa calenta.

PERÍODE D’INCUBACIÓ

Els primers símptomes triguen entre dos i deu dies a manifestar-se.

SIMPTOMATOLOGIA

Com tota pneumònia atípica, els símptomes són molts difusos. Els pacients presenten febre, malestar general, mal de cap, miàlgia.

És una malaltia molt ràpida, i si no es detecta a temps, pot causar la mort. No obstant això s’acostuma a diagnosticar de manera ràpida, ja que quan n’apareix un cas mai no va sol.

TRACTAMENT I PREVENCIÓ

Hi ha un antibiòtic mot eficaç, l’eritromicina, però depèn molt de la virulència de cada soca i, en aquest cas, és molt més eficaç la prevenció.

Prevenció:

-          És recomanable que l’aigua que s’utilitza estigui a una temperatura inferior als 20 graus o superior als 60 graus.

-          A l’hora de clorar les piscines, usar una dosi adequada de biocides.

-          Evitar la formació i transmissió d’aerosols.

CURIOSITAT:

Fa anys, els hotels, els hospitals, les escoles, etc., disposen d’una legislació de cara a evitar brots d’aquesta malaltia.

FONT:  PALOMAR,  NUS P, MUÑOZ &ARTEAGA (2008), Autonomia personal i salut infantil. Barcelona: Altamar.

ASMA BRONQUIAL

Què és?

L’asma bronquial és una malaltia de l’aparell respiratori que es manifesta d’una manera més o menys sobtada, amb crisi de dispnea (dificultat per respirar) de diversa intensitat i que sol ser reversible i recidivant(que pot reaparèixer un cop passada).

CAUSES

La causa principal acostuma a ser al·lèrgica:

-          Al pol·len, a la pols, als àcars, etc...

Encara que les possibilitats són molt diverses:

-          Exposicions a corrents d’aire i al fred de manera brusca, causes psicològiques, hipertensió pulmonar, etc.

SIMPTOMATOLOGIA

Els símptomes són els següents:

Tos, sorolls sibilants(en l’auscultació pectoral), secrecions(flegmes), dispnea(dificultat per respirar), fatiga i un estat d’angoixa amb sudoració, pell freda i pal·lidesa.

Després d’uns períodes de crisi, n’hi acostuma a haver d’altres de normalitat relativa. De manera atípica, es pot presentar exclusivament una tos persistent, opressió toràcica sense altres símptomes que l’acompanyin, o bé estar ocult com la bronquitis de repetició.

És característic el predomini nocturn dels símptomes.

COMPLICACIONS

Si l’asma bronquial perdura, pot derivar en emfisemes.

PREVENCIÓ

Bàsicament, a partir de l’adopció de mesures higièniques ambientals a fi de modificar els factors que hi predisposen: disminuir la presència d’àcars, no fumar, utilitzar humidificadors, aspiradors amb filtres, etc.

TRACTAMENT

El metge o metgessa ha de receptar, en cada cas, el tractament adequat segons quina en sigui la causa.

FONT:  PALOMAR,  NUS P, MUÑOZ &ARTEAGA (2008), Autonomia personal i salut infantil. Barcelona: Altamar.

PNEUMÒNIES AGUDES

QUÈ ÉS?

És una inflamació dels pulmons que provoca una dificultat respiratòria. És molt freqüent en infants menors d’un any.

CAUSA

Sempre estan produïdes per virus(sincitial, parainfluença, adenovirus) i, amb menys freqüència, per bacteris(pneumococs,Haemophilus,). És molt poc freqüent que siguin provocats per protozous, fongs o substàncies químiques. Algunes vegades es donen infeccions mixtes viricobacterianes.

El 75%de les pneumònies agudes es produeixen a l’hivern.

SIMPTOMATOLOGIA

Varia segons l’origen, edat, les circumstàncies personals, etc, però en general es presenta en forma de crisis agudes amb calfreds bruscos, sudoració i dolor.

També acostuma a donar-se febre alta, tos que al principi és irritant i, a mesura que avança la malaltia, acostuma a fer-se productiva(esput de color fosc), cefalees, vòmits, taquicàrdia, herpes labial a causa de la disminució de les defenses. Acostuma a acabar en crisi, de la mateixa manera que comença de manera ràpida i espontània.

COMPLICACIONS

Tot i que és una malaltia greu, la recuperació sol ser completa al cap d’una setmana. No obstant això, poden sorgir complicacions que afecten el sistema pulmonar, com ara embassaments pleurals o abscessos pulmonars.

TRACTAMENT

En casos greus, es requereix l’hospitalització per a cures intensives i l’administració d’oxigen.

Si es tracta d’una pneumònia bacteriana, cal seguir un tractament amb antibiòtics.

Convé fer repòs, ingerir aigua per hidratar-se, efectuar una oxigenació en cas de necessitat i seguir el tractament farmacològic simptomàtic amb antitèrmics, analgèsics i broncodilatadors.

FONT:  PALOMAR,  NUS P, MUÑOZ &ARTEAGA (2008), Autonomia personal i salut infantil. Barcelona: Altamar.

BRONQUIOLITIS

QUÈ ÉS?

És una infecció vírica aguda del tracte respiratori inferior que afecta a lactants i infants petits. Es caracteritza per una dificultat per respirar, sibilacions (xiulets al pit en respirar) audibles i sorolls crepitants.

Acostuma a aparèixer en epidèmies, principalment en menors de divuit mesos, amb una incidència màxima en lactants menors de sis mesos.

CAUSES I VIES DE TRANSMISSIÓ

Els virus més freqüents que la produeixen són el virus sincitial respiratori i el virus de la parainfluença 3. El contagi té lloc per contacte directe i es contagia fàcilment en esternudar i tossir.

Una persona malalta pot disseminar el virus, és a dir, pot contagiar-lo durant un període de temps que oscil·la entre els tres i vuit dies.

Els més propensos a patir la malaltia són els nadons prematurs i les persones que pateixen del cor o tenen alguna immunodeficiència.

PERÍODE D’INCUBACIÓ

Al principi, el pacient mostra símptomes catarrals i una mica de febre i, més endavant, comença a tenir dificultats per respirar o la respiració agitada, sibilacions audibles i sorolls crepitants, i la tos es torna persistent i intensa. Hi pot haver una retracció de les costelles i prostració.

COMPLICACIONS

En la fase més aguda no tenen importància. Encara no n’estan ben delimitades les seqüeles a llarg termini. S’ha relacionat aquesta malaltia amb la mort sobtada, l’asma, però aquesta relació no es pot corroborar amb absoluta seguretat.

PREVENCIÓ

Actualment es disposa d’una immunoglobulina específica contra el virus sincitial respiratori que s’aplica, de manera preventiva, en casos de risc.

La majoria dels casos de bronquiolitis no es poden prevenir amb facilitat perquè els virus causants d'aquesta malaltia són comunes en el medi ambient. L'atenció acurada al rentat de les mans, sobretot al voltant dels bebès, pot ajudar a prevenir la disseminació dels virus respiratoris.

Els membres de la família que tinguin infecció de les vies respiratòries altes han de tenir especial cura quan es trobin prop d'un bebè, per la qual cosa han de rentar-se les mans amb freqüència, especialment abans de manipular al nen.

TRACTAMENT I CURES

No hi ha un tractament molt eficaç per aquesta malaltia. L’ús de corticoides està discutit, i els antibiòtics només s’empren en cas d’infecció bacteriana secundària.

S’usen medicaments per fer baixar la febre, millorar la ventilació pulmonar i en els casos greus que requereixen hospitalització.

FONT:  PALOMAR,  NUS P, MUÑOZ &ARTEAGA (2008), Autonomia personal i salut infantil. Barcelona: Altamar.

Webgrafia:  http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000975.htm (20/05/12)

GRIP

QUÈ ÉS LA GRIP?

És una malaltia infecciosa aguda que afecta les vies respiratòries. És molt contagiosa i s’estén, normalment a l’hivern, per epidèmies.

En persones que pateixen alguna malaltia crònica, fins i tot a la infància, pot ser molt perjudicial.

CAUSES I VIES DE TRANSMISSIÓ

La grip es contreu per contacte de persona a persona a través de secrecions i gotes de saliva de les persones malaltes que es dispersen en esternudar. Per això, és comú que una persona pugui contagiar fàcilment a altres persones. Encara que els canvis de temperatura bruscs, fums i contaminants no són causes directa de la grip aquests poden afeblir a les vies respiratòries i propiciar un condicions favorables perquè la infecció es desenvolupi la malaltia.

PERÍODE D’INCUBACIÓ

cap d’uns tres dies d’haver entrat en contacte amb el virus.

SIMPTOMATOLOGIA

S’acostuma a tenir febre, calfreds, mal de cap, dolors musculars i prostració, i tos intensa i persistent. Es poden manifestar també nàusees i pèrdua de la gana.

Dura uns quatre o cinc dies, tot i que el cansament i la tos s’allarguen uns dies més.

PREVENCIÓ I IMMUNITZACIÓ

Es prevé mitjançant la vacunació. És recomanable que se’n vacuni la població considerada de risc, en aquest cas, infants afectats de malalties cròniques. No s’ha d’administrar la vacuna a menors de sis mesos.

TRACTAMENT I CURES

No hi ha un tractament específic per combatre-la. Se’n poden alleujar els símptomes amb un analgèsic que no contengui àcid acetilsalicílic i , si puja la febre, antitèrmics.

RECOMANACIONS

1.       És molt recomanable l'administració abundant de líquids tebis ( 8 a 10 gots al dia). L'ús de mocadors d'un sol ús i cobrir-se la boca en esternudar i rentat de mans freqüent pot prevenir el contagi a altres persones.

2.        Fer gàrgares amb aigua tèbia, tes clars (sense sucre) ajuda a disminuir la cremor de gola.

3.       El descans ajuda també a la més ràpida recuperació.

4.       Existeixen algunes vacunes comercialment disponibles, i aquestes han de ser recomanades i aplicades pel seu metge.

5.       És molt recomanable vigilar la temperatura del pacient, aquesta ha de mantenir-se en 37 graus centígrads en ser mesurada en l'aixella. També és necessari vigilar que la malaltia vagi millorant.

FONT:  PALOMAR,  NUS P, MUÑOZ &ARTEAGA (2008), Autonomia personal i salut infantil. Barcelona: Altamar.

WEBGRAFIA: http://www.entornomedico.org/enfermedadesdelaalaz/index.php?option=com_content&view=article&id=362:gripe&catid=41:enfermedades-con-g&Itemid=376 (13/05/2012)

REFREDAT COMÚ

CAUSA I VIA DE TRANSMISSIÓ

És una infecció vírica de curs benigne. Pot estar causat per virus diferents, però el més comú és el rinovirus, responsable d’entre el 25% i el 30% dels episodis patològics.

Es transmet d’una persona a l’altra per via aèria en tossir o esternudar.

SIMPTOMATOLOGIA

Normalment dura entre tres i quatre dies i es presenta amb mal de coll, rinorrea (secreció abundant de mocs), mal de cap, tos, esternuts i, de vegades, febre baixa.

TRACTAMENT I CURES

És simptomàtic. S’ha de procurar alleujar l’obstrucció nasal amb sèrum fisiològic, i administrar molts líquids i algun antitèrmic si puja la febre. Convé mantenir l’ambient humit per facilitar la respiració.

PREVENCIÓ

La millor manera d'evitar un refredat és evitar el contacte proper amb els malalts actuals, rentar-se meticulosa i regularment les mans i evitar tocar-se la cara. Els sabons antibacterians no tenen efecte sobre el virus del refredat -és la pròpia acció mecànica de rentar-se les mans la que elimina les partícules víriques.

Es recomanen gel amb alcohol per a mans com a mètode efectiu per reduir la concentració dels virus infecciosos a les mans. No obstant això, igual que en rentar-se les mans, els gels amb alcohol no proporcionen cap protecció residual contra una altra infecció.

A causa de la gran varietat de virus causants del refredat comú, la vacunació és inviable.

CURIOSITATS

·         L'aire sec -a l'interior o l'exterior - disminueix la resistència del seu fill a les infeccions provocades pels virus causants dels refredats.

·         Fumar o estar prop d'un fumador té el mateix efecte. Els fumadors tenen més probabilitats de pescar un refredat que els qui no fumen; i és possible que els seus símptomes siguin més greus, més duradors i és més probable que derivin en una bronquitis o fins i tot una pneumònia.

·         En alguns països com Japó les persones constipades es col·loquen màscares de cirurgià com a cortesia cap als altres.

·         En països de parla hispana, hi ha persones que en tossir es cobreixen la boca i nas amb el seu jersei, samarreta, bufanda o mocador, per captar les micropartícules emeses.

 FONT:  PALOMAR,  NUS P, MUÑOZ &ARTEAGA (2008), Autonomia personal i salut infantil. Barcelona: Altamar.

WEBGRAFIA:http://es.wikipedia.org/wiki/Resfriado_com%C3%BAn (13/05/2012)

http://kidshealth.org/parent/en_espanol/infecciones/cold_esp.html (13/05/2012)

(

Ara parlarem d’un gran conjunt de malalties, les Malalties Respiratòries.

Les malalties respiratòries són aquelles que afecten a l’aparell respiratori, des de les vies altes o superiors (nas, boca, laringe, bronquis, etc.) fins a les vies baixes o inferiors (bronquíols respiratoris i alvèols pulmonars).

Aquestes es poden classificar en :

1.       Agudes: és a dir breus però intenses (grip, diftèria, bronquitis o pneumònia)

2.       Cròniques: de llarga durada (asma, bronquitis crònica o emfisema pulmonar)

Algunes són d’origen infecciós i els causants poden ser virus (grip, refredat comú, pneumònia vírica, etc.)o bacteris (diftèria, pneumònia bacteriana, tuberculosi, etc.); altres estan provocats per agents al·lèrgics (asma).