BRONQUIOLITIS

QUÈ ÉS?

És una infecció vírica aguda del tracte respiratori inferior que afecta a lactants i infants petits. Es caracteritza per una dificultat per respirar, sibilacions (xiulets al pit en respirar) audibles i sorolls crepitants.

Acostuma a aparèixer en epidèmies, principalment en menors de divuit mesos, amb una incidència màxima en lactants menors de sis mesos.

CAUSES I VIES DE TRANSMISSIÓ

Els virus més freqüents que la produeixen són el virus sincitial respiratori i el virus de la parainfluença 3. El contagi té lloc per contacte directe i es contagia fàcilment en esternudar i tossir.

Una persona malalta pot disseminar el virus, és a dir, pot contagiar-lo durant un període de temps que oscil·la entre els tres i vuit dies.

Els més propensos a patir la malaltia són els nadons prematurs i les persones que pateixen del cor o tenen alguna immunodeficiència.

PERÍODE D’INCUBACIÓ

Al principi, el pacient mostra símptomes catarrals i una mica de febre i, més endavant, comença a tenir dificultats per respirar o la respiració agitada, sibilacions audibles i sorolls crepitants, i la tos es torna persistent i intensa. Hi pot haver una retracció de les costelles i prostració.

COMPLICACIONS

En la fase més aguda no tenen importància. Encara no n’estan ben delimitades les seqüeles a llarg termini. S’ha relacionat aquesta malaltia amb la mort sobtada, l’asma, però aquesta relació no es pot corroborar amb absoluta seguretat.

PREVENCIÓ

Actualment es disposa d’una immunoglobulina específica contra el virus sincitial respiratori que s’aplica, de manera preventiva, en casos de risc.

La majoria dels casos de bronquiolitis no es poden prevenir amb facilitat perquè els virus causants d'aquesta malaltia són comunes en el medi ambient. L'atenció acurada al rentat de les mans, sobretot al voltant dels bebès, pot ajudar a prevenir la disseminació dels virus respiratoris.

Els membres de la família que tinguin infecció de les vies respiratòries altes han de tenir especial cura quan es trobin prop d'un bebè, per la qual cosa han de rentar-se les mans amb freqüència, especialment abans de manipular al nen.

TRACTAMENT I CURES

No hi ha un tractament molt eficaç per aquesta malaltia. L’ús de corticoides està discutit, i els antibiòtics només s’empren en cas d’infecció bacteriana secundària.

S’usen medicaments per fer baixar la febre, millorar la ventilació pulmonar i en els casos greus que requereixen hospitalització.

FONT:  PALOMAR,  NUS P, MUÑOZ &ARTEAGA (2008), Autonomia personal i salut infantil. Barcelona: Altamar.

Webgrafia:  http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000975.htm (20/05/12)