MENINGITIS

QUÈ ÉS?

És una malaltia poc freqüent, molt temuda, en què s’infecten les membranes(meninges) que envolten el cervell i la medul·la espinal.

Hi ha dos grans grups de meningitis:

Les meningitis produïdes per virus (meningitis víriques), que són benignes.

Les meningitis produïdes per bacteris (meningitis bacterianes), que poden arribar a ser molt greus i provocar seqüeles, sobretot sordesa però també ceguesa  i , en algun cas, fins i tot la mort.

MENINGITIS VÍRIQUES

Acostumen a presentar-se en petits brots o epidèmies a l’estiu i la tardor, i es transmeten pels excrements i la saliva.

Les meningitis víriques es curen soles i no deixen cap seqüela en la majoria dels casos, com en altres malalties produïdes per virus, i cal dir que els antibiòtics no serveixen com tractament causal.

MENINGITIS BACTERIANES

CAUSES I VIES DE TRANSMISSIÓ

Les dues més freqüents són les provocades per l’Haemophilus influenzae tipus B i la Neisseria meningitidis, més coneguda per meningococ.

Se solen trobar a la gola i al nas de moltes persones, però només en algunes penetra o passa al cosa, normalment a través de la sang, i aleshores produeix la malaltia. Ambdós bacteris es transmeten per l’aire i per contacte directe de les gotes de Flügge. El període de més risc de contagi s’estableix fins a les vint-i-quatre hores després d’haver iniciat el tractament i dura mentre el microorganisme es troba a la nasofaringe.

L’Haemphilus influenzae només provoca meningitis en la infància i la incidència més alta s’enregistra entre els sis i els dotze mesos.

En els tres primeros mesos i passats dels cinc anys és difícil que es doni aquesta malaltia perquè, amb el creixement, l’organisme aprèn a defensar-s’hi.

El meningococ, en canvi afecta a persones de totes les edats, encara que té més incidència en la infància i l’adolescència.

PERIDODE D’INCUBACIÓ

Entre un i deu dies, tot i que en general és inferior a quatre dies.

 SIMPTOMATOLOGIA

Els símptomes típics són: febre elevada, vòmits, mal de cap intens i rigidesa del clatell (impossibilitat per doblegar completament el coll cap endavant).

També pot produir somnolència exagerada i confusió mental. A vegades es presenta una erupció cutània, com unes taquetes vermelles o de color porpra.

COMPLICACIONS

Com ja s’ha dit, hi pot haver seqüeles tant sensorials (sordesa, ceguesa) com motores (paràlisi cerebral) o psíquiques (retard mental).

PREVENCIÓ

En els casos de meningitis bacterianes contagioses (meningococs i Haemophilus), les persones més properes o que estan en contacte més directe amb els malalts han de prendre un medicament preventiu durant poc dies, a més de rebre la vacunació adequada si la infecció fos produïda per algun dels bacteris contra els quals sí que hi ha una vacuna.

Cal tenir present que estar vacunat de meningitis no garanteix protecció contra totes les meningitis possibles. Un grup important de casos greus a Espanya són provocats pel meningococ B, contra el qual encara no hi ha una vacuna efectiva.

                                                                                                        

TRACTAMENT I CURES

Hospitalització i aïllament. Aquests tipus de meningitis es tracten amb antibiòtics que s’administren per via intravenosa i requereixen sempre l’ingrés urgent en un hospital.

FONT:  PALOMAR,  NUS P, MUÑOZ &ARTEAGA (2008), Autonomia personal i salut infantil. Barcelona: Altamar.